Vídeo i educació. Joan Ferrés

Competències que es treballen

La espècie humana ha experimentat fins ara dos grans onades de canvi, la revolució agrícola i el naixement de la civilització industrial, cada una de les quals ha sepultat cultures o civilitzacions anteriors i les ha substituït per noves formes de vida.

Amb la tercera onada, la imatge es avui la forma superior de comunicació.

http://fpcee.blanquerna.url.edu/

Les invencions tecnològiques provoquen canvis culturals i aquests, generen canvis en l'estructura social.

 
Els mitjans de masses (noves tecnologies electròniques i imatges sonores i visuals) s'han convertit en el medi ambient on creixen les noves generacions. Aquests medis ens imposen la nostra visió del món, de l'historia i de l'home.

L'home sempre ha tingut por al canvi. En aquesta por s'amaguen factors psicològics relacionats amb el sentiment d'inseguretat. La por al canvi i l'obsessió pel passat han portat l'escola a la inadaptació.

La capacitat dels medis de masses a penetrar en les persones és inqüestionable. Un 80% de la informació assimilada pels adolescents espanyols de 12 a 15 anys els hi arriba pels medis de comunicació i de la interacció social i només un 20% a través de l'escola. I d'aquest últim, només les dos dècimes parts els hi seran útils en una vida futura.

Hi ha molt interès en investigar quina funció fa cada un dels hemisferis cerebrals en l'elaboració del pensament humà i en la configuració del comportament.

• Hemisferi esquerra:  L'intel·lectual, analític, dominant, actiu. Controla el costat dret del cos.
  Funcions lligades al llenguatge i a l'abstracció. Sensibilitat visual.

• Hemisferi dret: L'emocional, intuïtiu, creatiu, sintètic. Controla el costat esquerra del cos.
  Funcions espacials no verbals. Sensibilitat acústica.
  
  

Actualment torna a adquirir predomini l'hemisferi dret gracies als medis de masses de l'era electrònica.

L'actual abundància d'imatges i sons està fent aparèixer un nou tipus d'intel·ligència. “El nou home”, amb predomini de l'hemisferi dret, comprèn d'una manera sensitiva. Coneix a través de les sensacions reacciona davant d'estímuls dels sentits, no dels arguments de la raó.

El llenguatge audiovisual és aquell que comunica les idees a través de les emocions.

Però el llenguatge no pot reduir-se als medis audiovisuals.

Un psicòleg va passar per davant d'un cec que demanava almoina i que recollia poc més de sis o dotze dòlars al dia. El psicòleg simplement va posar “És primavera i jo no puc veure-la” cosa que va fer augmentar la generositat dels vianants.

Això és un exemple significatiu d'una forma d'expressió que comunica les idees a traves de les emocions.

Concepte “Cec” -> Transmetre-ho a traves de les emocions.

Això és una forma d'expressió que mobilitza la sensibilitat, la intuïció i les emocions.

El llenguatge audiovisual es defineix mitjançant set característiques principals:

• Barreja. So-paraula-imatge. Intenció de crear en el receptor una experiència unificada.
• Llenguatge popular.
• Dramatització. Acció. És suscitar relleu i crear tensió.
• Relació òptima entre fons i figura. Establiment de relacions entre tots els elements; correspondències i distancies que crea el relleu.
• Presència. El canal electrònic fa present, amplifica l'efecte de presencia. Es veu i se sent amb tot el cos.
• Composició per “Flashing”. Presentació d'aspectes que destaquen aparentment sense ordre sobre un fons comú.
• "Encadenament de mosaic". No lineal, deductiu o causal. Només adverteix el sentit dels elements del mosaic si es contempla el conjunt i no s'aïllen en fragments.

*McLuhan deia “El nen actual creix absurd, perquè viu en dos mons i cap dels dos li ajuda a créixer”

*Freinet “Aquest desordre cultural persistirà mentre l'escola pretengui educar als nens amb instruments i sistemes vàlids fa cinquanta anys, però desbordats per la tècnica contemporània”.

Educació mono o estèreo. 

Existeix “mono” o barreja sobre una sola pista quan un dels aspectes del coneixement (o de la formació) s'erigeix en dictadura sobre l'altre.

En canvi, el funcionament en estèreo respecta els dos hemisferis, cada un té la seva especificitat, el seu punt de vista, la seva singularitat, però entre un i un altre hi ha estès un pont.

L'educació en estèreo tendeix un pont entre els dos hemisferis per a passar informacions rebudes de l'hemisferi dret a l'esquerra.

Concepte clau en la utilització de la didàctica del vídeo:

La comunicació.

Una educació en estèreo utilitzarà la comunicació, el diàleg i la confrontació per a facilitar el pas de les emocions a l'hemisferi de la reflexió i la racionalitat.

El vídeo didàctic facilita la coherència entre la sensibilitat de l'alumne, l'especificitat del medi i la evolució del sistema social.

Per tant, l'educació en estèreo converteix a l'escola en un centre d'aprenentatge, no d'ensenyança.

Una tècnica no es converteix en una arma fins que la sap dominar i se l'aplica a l'ingeni, a la imaginació i al saber.

El vídeo és més que una tècnica. És un repte per a l'escola.

Més informació aquí.

Per a poder llegir el llibre, aquí.
Informació extreta de: Llibre "Vídeo y educación"