Els fluxogrames

Els fluxogrames, o diagrames de flux, són una eina per a la representació de diferents procediments que tenen com a objectiu resoldre una tasca mitjançant una gràfica d'un procés. S'utilitza a disciplines com programació, economia, processos industrial i psicologia cognitiva.

By: commons.wikimedia.org

Tenen un paper molt important en la programació d'un problema i faciliten la comprensió de problemes complicats i llargs.

Característiques:

Un diagrama de flux sempre té un únic punt d'inici i un de final.

Accions prèvies a la realització d'un diagrama de flux:

• Identificar les idees principals.
• Definir els objectius d'aquest diagrama de flux.
• Saber qui l'utilitzarà i com.
• Establir el nivell de detall que es requereix.
• Determinar els límits del procés a escriure.

Passos a seguir per a la seva construcció:

• Establir el començament i el final del diagrama.
• Identificar i llistar les principals activitats que s'inclouen en el procés d'escriptura i el seu ordre cronològic.
• Si el nivell de detall definit inclou activitats menors, llistar-les també.
• Identificar i llistar els punts de decisió.
• Construir el diagrama respectant la seqüència cronològica i assignant els corresponents símbols.
• Assignar un títol al diagrama i verificar que estigui complet i descrit correctament el procés escollit.

Avantatges dels diagrames de flux:

• Afavoreixen la comprensió del proces al mostrar-se com a dibuix.
• Permet identificar problemes i les oportunitats de millora del procés.
• Faciliten als empleats l'anàlisi de les transaccions que es realitzen en les interfícies client-proveïdor.
• Son una eina excel·lent per a capacitar tant els nous empleats com als que ja desenvolupen la tasca, quan es realitzen millores en el procés.
• Pot ser executat en un ordinador

Tipus:

• Format vertical: el fluix o la seqüència de les operacions va en llista.
• Format horitzontal: el fluix o la seqüència de les operacions van de esquerra a dreta.
• Format panoràmic: El procés sencer està representat en una sola carta. S'aprecia molt més ràpid amb una sola mirada, facilitant la comprensió.
• Format arquitectònic: Descriu l'itinerari de ruta d'una forma o persona sobre el pla arquitectònic del àrea de treball. 

Simbologia:

Consta de diferents símbols dels quals els més bàsics són:

By: http://2.bp.blogspot.com/

 Que els trobem entre d'altres ja més específics:

By: http://mis-algoritmos.com/aprenda-a-crear-diagramas-de-flujo

Amb què es treballen?

Els fluxogrames es treballen amb diferents eines. Amb Microsoft Word, OpenOffice...

A classe de GTIC (Gestió de la informació i TIC) utilitzem una eina on-line anomenada Gliffy. Aquesta eina pot treballar amb diferents tipus de representacions gràfiques, no sols els diagrames de flux, i exportar a diferents formats la feina que fem.

Com a mestres, ens podem trobar dues formes d'utilitzar els fluxogrames:

1. Com a ajuda pròpia per a planificar una tasca professional a desenvolupar. L'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola.
2. Per a ensenyar-la als alumnes per a que puguin aprendre i fer-la servir en diferents tasques. Per a prendre decisions, resoldre problemes, organitzar-se, ordenar ordres i instruccions...

Eines de suport al pensament: Els mapes conceptuals (CMAPTools)

El CMapTools és un programa que s'ha de descargar que ens permet crear fàcilment mapes conceptuals.

Per tant, la creació d'un mapa conceptual és un procés intel·lectual que facilita l'aprenentatge i ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.

By: Ernest Prats Garcia

Això és una activitat de prova feta a classe.

Aquí trobem l'exercici:

El Dinar de Nadal

Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'àvia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i en Marc.

En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.

La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fill, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.

El dinar comença puntualment a les dues del migdia i  acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda. 

D'aquest text, jo he creat el meu propi mapa conceptual:

Informació extreta de: Gestió de la Informació i Educació, text, Ernest Prats presentation

SAE. 5è dia. Conferència de Jaume Cela. "El mestre del futur"

Jaume Cela és mestre, pedagog i escriptor de diversos llibres de divulgació pedagògica.

L'objectiu d'aquesta conferència era aprendre a prendre apunts i així organitzar la informació que se'ns transmet oralment i fer-ne una síntesi.

També era per a reflexionar sobre els continguts del tema del qual parlava, “El mestre del futur”.

En l'actualitat, el mestre ha de saber què ha d'aprendre el nen però sense deixar de tenir en compte que el nen necessita jugar i gaudir.

Com el món canvia cada dia, cada vegada s'utilitzen més les noves tecnologies per a tot, tant fora com dintre de l'escola, i això ens fa canviar la nostra manera de veure el món.

Per una altra banda, cada vegada trobem més immigració. Les escoles, per exemple, es troben plenes de diversitat, tant cultural, com de creences i valors. Es així quan apareix el problema de la comunicació. Si un nen no sap la llengua, es difícil poder comunicar-s'hi amb ell per a fer-li saber el que ha de fer. És llavors quan el mestre ha de saber encaminar la classe per a que el nen pugui entendre el que s'està fent i si cal, variar una mica el guió de forma de fer.

En el futur, on ens veurem nosaltres, tindrem el compromís d'educar els infants i saber donar resposta a situacions com per exemple la abans esmentada del llenguatge.

Tot mestre ha de saber que hi han d'haver certs elements que estiguin sempre presentes en l'ensenyament educatiu, començant per no rebutjar mai a cap infant i com se'ns va ensenyar a seminari, mostrar sempre la realitat i no amagar-la als seus ulls mai.

Els mestres han de tenir una relació afectiva amb el nen ja que un nen s'ha de sentir estimat per a poder tenir estabilitat emocional.

Un bon mestre ha de saber motivar als seus alumnes per a que aprenguin i també saber escoltar-los, saber què volen dir, no suposar-lo.

S'ha d'incentivar la pregunta. Venen a l'escola a preguntar, no tenen que tenir por d'equivocar-se i ensenyar-los a ser autònoms. En certes ocasions, que ells puguin crear els seus projectes sense un model establert.

Una cosa molt important és no malmetre mai l'autoestima del nen. Un professor pot arribar a ser una persona molt important en el futur d'un nen. Hi han hagut moltes persones que han deixat de fer una cosa (selectivitat, una carrera...) perquè el seu mestre els hi ha dit que no podrien ser capaços d'arribar fins allà, i això és molt trist. Un mestre ha d'ajudar al nen a que vagi cap endavant, no a que ho deixi sense ni tan sols intentar-ho.

Trucs per portar el dia a dia com a mestre i entretenir als nens mentre aprenen és utilitzar molt el sentit de l'humor. Com hem après a COED, l'humor trenca la tensió entre persones i aporta més confiança.

I per últim, confiar. Confiar i saber esperar que el que la llavor que plantem doni fruit.

Per a saber més d'ell, podeu visitar aquesta pàgina: Escriptors.cat.

SAE. 4t dia. “Com sona?"

Concert per als més petits

“Com sona?” és una companyia d'espectacles musicals adreçada a nens de 0-6 anys.

Amb aquesta activitat es vol promoure l'educació auditiva o l'expressió musical.

També te com a objectiu desenvolupar habilitats motrius i la creativitat.

En aquest cas, també havíem de posar-nos en la pell d'infants d'infantil per a gaudir realment d'aquest petit concert.

El grup està format per tres nois i una noia. Els nois ens van estar tocant diverses cançons populars mentre la noia les cantava.

Tot això va ser entretingut ja que moltes d'aquestes cançons ens les sabíem, i això crea un interès per seguir escoltant i també per participar.

Però no sols això, sinó que la noia s'ajudava de titelles i tot tipus de material per representar el que estava cantant, cosa que ens provocava encara més el seguir atents per a veure què era el següent que trauria.

Al final del concert, les ultimes cançons les vam cantar amb ella, i no només cantar, sinó ballar també. La d'”En Joan Petit quan balla” o una nova pel nostre repertori, “Trinco, trinco”. 

Aquest concert va estar molt bé i molt entretingut, el temps es va passar volant i gràcies a aquest grup vam aprendre que qualsevol cançó cantada amb entusiasme i ajudada de material ben adaptat per a l'interès dels nens pot treballar diferents tipus d'habilitats i fomentar l'escolta a la música.

SAE. 3r dia. Visita a un espai educatiu: l'Aquàrium

Aquesta activitat es feia per informar-se de l'oferta educativa que es fa.

Amb el meu grup vam decidir anar a l'Aquàrium que és un espai educatiu que atrau molt als infants ja que els hi encanten els animals.

Vam veure tot tipus de peix. De colors vius i apagats, grans, petits... Uns que es movien molt i altres que no tant..

També hi havien iguanes i pingüins.

Vam fer el recorregut mirant cada aquari amb deteniment i divertint-nos quan veiem els “nemos” o les “doris”.

Durant la visita, vam trobar-nos amb un grup de nens d'una escola, i vam fixar-nos en l'entusiasme de veure tots aquests aquaris.

També vam veure activitats dedicades als nens, per a que aprenguessin, de jocs per a descobrir què era el que tocaven, unes ventoses per a que veiessin com són les potes dels pops, etc.

A la sortida vam trobar informació sobre visites educatives per a infants.

Podem trobar que fan xerrades sobre espècies marines, tallers familiar...

Però el que més destaca són les visites on els nens es queden a dormir amb els taurons (per a nens de 8-12 anys) i per a nens d'infantil i primària celebren festes d'aniversari, incloent visita a les instal·lacions de l'Aquàrium, un joc mitjançant el qual els nens i les nenes descobriran curiositats sobre els peixos i la vida aquàtica gràcies als monitors del centre, esmorzar o berenar amb pastís i veles i un record de la festa.

També tenen un foli de preguntes i jocs de pistes per als nens que tenen que completar.

Com a conclusió, aquesta visita juntament amb la del MNAC, van ser les dues activitats que em van ser més entretingudes i educadores.

*Més fotos de la visita a l'aquari aquí.

SAE. 2n dia. Visita al MNAC. "So i Color"

El Departament d'Educació del MNAC ofereix diferents programes i activitats i un ampli ventall de recursos i serveis per a l'aprenentatge adreçats tant a a públic en general com grups escolars. Aquests programes estan pensats segons les característiques internes de cadascun dels públics.

Els objectius eren:

• Conèixer en directe una col·lecció d'obres d'art.
• Apropar-nos a un centre d'art i cultura i als serveis que ofereix.
• Reconèixer com els serveis culturals i educatius dels centres d'art incideixen en la formació dels estudiants d'infantil.
• Saber organitzar un procés de percepció i saber expressar verbalment les característiques d'una determinada percepció estètica.

La proposta didàctica que es va fer al meu grup s'anomena "So i Color" i consistia en una visita plantejada per a nens d'educació infantil de forma dinàmica a cinc obres de l'Art Romànic  mitjançant material que fos atraient per nens d'aquesta edat (com puzzles, cançons o jocs) ja que així mantenen l'atenció i comencen a adentrar-se en el món de l'art sense adonar-se'n.

Quants anys teniu?

Dos!! Jo tres!!! Jo dos i migg!!!! Jo quatre!!!!

Així havíem de començar. Posant-nos en la pell de nens de 3, 4 i 5 anys i per tant, actuar com a tal.

Llavors ens van presentar en Jeroni, un joglar que tenia cinc amics i que més endavant ens presentaria. Cantem amb ell la seva cançó. Cançó que els nens han de portar apresa del col·legi perquè abans d'anar al museu es treballa una mica sobre el que es farà després en la visita i és llavors que finalment, es torna a dormir mentre a nosaltres se'ns guia un per un a conèixer els cinc amics.

 

Vam començar amb els primers amics, els Serafins,  uns àngels que tenen sis ales amb mooooolts ulls per veure-ho tot molt bé.

Amb aquesta activitat es juga la mirada pintant-se ulls a les mans i moure-les, cosa que ajuda a que el nen sigui conscient de les seves extremitats.

 

També s'utilitza la cara seriosa dels serafins per ensenyar als nens que existeixen diferents tipus de gest facial, per a que puguin reconèixer-lo quan miren als altres amb una activitat on el guia demanava als nens que fessin ganyotes, cares de felicitat, cares tristes... Tot tipus de cares en general i fins i tot, donava peu a que ells proposessin també cares que ells es sabien.

Vam continuar la visita arribant a on és Sant Climent de Taüll, on vam trobar el senyor Taüll, però per arribar fins a ell i asseure'ns vam tenir que anar molt a poc a poc mentre sonava música. Això, per començar, ensenya als nens a anar sense cridar i respectant l'entorn en el que es troben, que és un entorn de silenci.

Un cop asseguts, d'aquella obra no se'ns va explicar res de tipus religiós, sinó que ens vam tenir que fixar en els colors que hi havia tant a la roba, com a la pell, com a la pintura en general. Amb això el que es fa és ensenyar tipus de colors que podem trobar i saber distingir-los.

Una altra activitat va ser la gestualitat del cos. Pels nens aquest "senyor" el que feia era saludar. Llavors és quan el guia pregunta als nens quins altres gestos saben fer, i els nens responen amb el de dir adéu, el de "vine" el de "stop", "victòria" o el símbol de la pau.

Amb tot això s'ensenya a saber interpretar els significat dels gestos que es fan amb la mà.

I per últim, abans de continuar la visita, ens va fer muntar un puzzle de l'obra.

Les següents van ser les Sanefes, situades en columnes, que eren utilitzades per a aprendre diferents sons, les seves repeticions i es pujades i baixades que aquests produeixen, com per exemple, una sanefa que fa "esses" podia ser un "nino, nino, nino" d'una sirena de cotxe d'ambulància i una sanefa que fa pics podria ser un "piiii, piiii, piiii" de l'alarma d'un despertador.

També ens van proposar un joc, que consistia a agafar una peça de sanefa cada persona. Situades al mig hi havien tres tipus de sanefa i nosaltres, un per un, havia d'anar al centre a deixar la seva peça de sanefa al costat de una de les tres, la que continués igual que la que teníem. Amb això ajudem al nen a identificar i a saber seguir una sanefa de manera correcta, es a dir, el ritme.

 

Ja gairebé acabant la visita, vam conèixer la Mare de Déu, amb un joc en el qual, per parelles, un havia de acaronar i balancejar a l'altre, cosa que ajuda a l'estimació i a que els nens entre ells es respectin.

I finalment vam visitar al Griu, una criatura mitològica que protegia i vigilava el seu castell, ple de tresors (aquí el guia fa una pausa i ens pregunta què protegiríem nosaltres si fóssim el griu. Amb això ens ensenya a saber que hi han moltes coses per protegir i saber apreciar i no només els diners, com joguines, vestits...). Però el seu tresor més preuat era un arbre que feia pomes màgiques que guarien qualsevol malaltia. Resulta que un dia, li van voler robar del seu arbre i quan ho va saber, va caure just en el moment que el lladre anava a agafar un fruit, el va espantar i aquest lladre no va tornar mai més.

Amb aquest ésser meitat àguila i meitat lleó, format per les parts del rei del cel i el rei de la terra, es treballen els animals, saber distingir les parts del griu (cap i potes de davant d'àguila i cos i potes de darrera de lleó).
Quan se sap distingir les parts d'aquest ésser, es fa un exercici on cada nen dibuixa un ésser mitològic inventat per ell, amb diferents parts d'animals.

Aquesta activitat va ser molt interessant per a fer amb nens que comencen a adentrar-se en el món de l'art, ja que és una visita entretinguda en la qual també s'aprenen coses.

En quant a mi, que mai havia gaudit tant d'una visita a un museu, em va encantar ja que entre jocs i bromes anava aprenent coses que no sabia, com que els serafins tenen sis ales o la història del griu.

Aquí la cançó d'en Jeroni:

 

 Més informació a Mnac.cat.

SAE. 1r dia. Travessa d'orientació

De Baixador de Vallvidrera fins a Sant Cugat

 

El recorregut anava des de Baixador Vallvidrera a la Font de la Budellera (sota la torre de Collserola). Després vam passar per la carretera de La Rabassada i l'Ermita de Sant Medir, la Masia Can Borrell i finalment, ens vam trobar tots els grups al Pi del Xandri i d'allà, vam anar tots junts fins l'estació de ferrocarrils de la generalitat a Sant Cugat.

Ermita de Sant Medir

Es tractava principalment d'aprendre a treballar en grup i per a ajudar-nos entre nosaltres. També ens ensenya que sortides com aquesta ajuden al bon desenvolupament de l'infant, ja que està en contacte amb la naturalesa; sense oblidar el desenvolupament físic que comporta, com per exemple al haver de caminar sobre un terreny desnivellat ajuda al nen a que desenvolupi el seu equilibri, o a saber orientar-se amb un mapa.

Aquesta activitat, a nosaltres, ens va reforçar els vincles de grup, ja que entre nosaltres ens anàvem ajudant o ens esperàvem quan algú s'endarreria. També vam tenir molt temps (més de 3h) per parlar.

Van ser unes hores d'acudits o cançons cantades entre totes per evitar pensar en el temps que ja portàvem caminant i en el cansament que dúiem a sobre.

Pi del Xandri

A vegades ens trobàvem altres grups pel camí, i d'altres ens vam perdre perquè vam entendre malament les indicacions del mapa, tot i així, vam arribar els primers a Sant Cugat.

Durant l'activitat també va haver-hi una mica de competitivitat de “a veure qui arriba primer” però sabent en tot moment que això era una simple travessa per aprendre de la natura, per escoltar els sons que ens ofereix el estar en mig dels arbres i en definitiva, per passar-ho bé.







*Podeu trobar totes les fotos que vaig fer al llarg del camí aquí.

Cultura lliure i situacions de debat

En entrades anteriors... Creative Commons (CC) i programari lliure

***

Ara que ja sabem què és el programari lliure, podem fer-nos una altra pregunta.
 

Què és la cultura lliure?

S'engloba tota aquella creació i el moviment que la promou, començant per l'elaboració i difusió de cultura d'acord amb un principi de llibertat equiparables al programari lliure.

Un exemple de cultura lliure podria ser la Viquipèdia.

Exercici
A continuació hi ha breument exposades 4 situacions imaginàries (o no) que podrien succeir a les escoles del nostre país. Cal esbrinar quines d'aquestes 4 situacions són correctes, quines incorrectes i en quin grau.
Exemple: En la situació x, segur que acabaríem en companyia dels mossos d'esquadra. En la situació X hi hauria un grup de pares de l'escola que escriuria cartes de queixa al professor. La situació X és fantàstica i segur que la podem presentar a un congrés d'educació com exemple de bona pràctica educativa.
Cal argumentar les respostes.
Solament hi ha una resposta vàlida.... o no.

A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Air Force" per poder fer les pràctiques de basquet.

B- Som a classe fent un projecte col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra, enganxeu-les i comenteu-les en un Word.

C- Per preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic "PowerPoint" en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2010, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten. La propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.

D- El professor, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"

Vídeo i educació. Joan Ferrés

Competències que es treballen

La espècie humana ha experimentat fins ara dos grans onades de canvi, la revolució agrícola i el naixement de la civilització industrial, cada una de les quals ha sepultat cultures o civilitzacions anteriors i les ha substituït per noves formes de vida.

Amb la tercera onada, la imatge es avui la forma superior de comunicació.

http://fpcee.blanquerna.url.edu/

Les invencions tecnològiques provoquen canvis culturals i aquests, generen canvis en l'estructura social.

 
Els mitjans de masses (noves tecnologies electròniques i imatges sonores i visuals) s'han convertit en el medi ambient on creixen les noves generacions. Aquests medis ens imposen la nostra visió del món, de l'historia i de l'home.

L'home sempre ha tingut por al canvi. En aquesta por s'amaguen factors psicològics relacionats amb el sentiment d'inseguretat. La por al canvi i l'obsessió pel passat han portat l'escola a la inadaptació.

La capacitat dels medis de masses a penetrar en les persones és inqüestionable. Un 80% de la informació assimilada pels adolescents espanyols de 12 a 15 anys els hi arriba pels medis de comunicació i de la interacció social i només un 20% a través de l'escola. I d'aquest últim, només les dos dècimes parts els hi seran útils en una vida futura.

Hi ha molt interès en investigar quina funció fa cada un dels hemisferis cerebrals en l'elaboració del pensament humà i en la configuració del comportament.

• Hemisferi esquerra:  L'intel·lectual, analític, dominant, actiu. Controla el costat dret del cos.
  Funcions lligades al llenguatge i a l'abstracció. Sensibilitat visual.

• Hemisferi dret: L'emocional, intuïtiu, creatiu, sintètic. Controla el costat esquerra del cos.
  Funcions espacials no verbals. Sensibilitat acústica.
  
  

Actualment torna a adquirir predomini l'hemisferi dret gracies als medis de masses de l'era electrònica.

L'actual abundància d'imatges i sons està fent aparèixer un nou tipus d'intel·ligència. “El nou home”, amb predomini de l'hemisferi dret, comprèn d'una manera sensitiva. Coneix a través de les sensacions reacciona davant d'estímuls dels sentits, no dels arguments de la raó.

Com parlar bé en públic. Joana Rubio i Francesc Puigpelat.

http://www.labutxaca.cat

La importàcia de la comunicació oral

Què s'entén per saber comunicar oralment?

• Saber fer una síntesi oral de qualsevol tema.
• Trobar arguments per defensar una proposta.
• Conèixer les tècniques bàsiques de persuasió.
• Saber distingir la informació essencial de l'accessòria.
• Parlar amb precisió, brevetat i sense retòrica falsa.
• Saber pensar amb claredat (base     per saber parlar amb claredat).
• Saber fer una presentació ben raonada en 10 minuts.
• Trobar solucions creatives als problemes.
• Localitzar el costat positiu de les coses   
• Saber comprar, vendre i negociar.   
• Saber transmetre una imatge de seguretat.

"La paraula és dominar el pensament, i dominar el pensament és dominar la societat i el món sencer"

Quatre preguntes bàsiques: Per què, qui, què i com

Per què? S'ha de concretar l'objectiu del discurs.

A qui? Per a què tipus de públic va destinat.

Què? Què dir al discurs.

Com? Cal decidir els mitjans que s'utilitzaran per fer l'exposició. 

El bon orador ha de parlar sense estar subjecte a un text acabat i tancat

La importància de la veu

Hi ha quatre aspectes de la veu que l'orador ha de tenir presents: volum, velocitat, articulació i actitud.

El llenguatge oral

El llenguatge ora ha de buscar la simplicitat, la claredat i la immediatesa.

Les tres característiques principals són: Claredat, precisió i brevetat.

El llenguatge corporal

El llenguatge corporal és essencial en la comunicació oral.

L'orador comunica amb tot el cos: amb la mirada, amb el moviment de les mans, amb la postura, amb la distància interpersonal, amb l'aparença i la manera de vestir.

Discurs

La paraula discurs ve del llatí “discurrere” que significa “córrer en totes direccions”.

Un bon discurs és aquell en què l'orador corre pel tema en totes direccions i l'esgota. Un bon discurs és exhaustiu.

Estructura del discurs: introducció resum, desenvolupament i conclusions.

El principi i el final són claus en  un bon discurs.

*Resum del llibre aquí.

Les presentacions a l’Educació. El Powerpoint

La transmissió de continguts a grups mitjançant recursos tecnològics és una pràctica molt habitual en educació. Els docents sempre s'han recolzat en suports visuals fins a la utilització actual dels anomenats programes de presentacions, dels quals la primera versió va ser del programa Microsoft Power Point al 1987 per a ordinadors Apple Macintosh.

By: http://www.flickr.com/photos/
garethjmsaunders

Tres temes que es plantegen sempre que parlem de presentacions en l'educació són:

• Utilitzar presentacions implica sempre una metodologia orientada a la transmissió de coneixements “professor a alumne”?
• Es pot fer un mal ús de les presentacions? Com podem detectar-ho?
• La utilització de presentacions ajuda a un major aprenentatge de l'alumne?

Quines competències es desenvolupen?

• Adquirir la capacitat de cerca, de selecció, anàlisi i síntesi de la informació i saber transformar-la en coneixement. (EB-25)
• Utilitzar mitjans i entorns digitals per a comunicar-se i treballar de forma col·laborativa, encara estant a distància, per recolzar l'aprenentatge individual i contribuir al dels altres.

Programes i serveis en línia per a crear i publicar presentacions que convé conèixer:

• Microsoft Power Point. El que té més possibilitats creaftives i multimedials. Integrat en la suite Microsoft Office.
• Impress. Alternativa de gran qualitat, lliure i gratuït. Forma part de la suite Open Office.
• Google Docs. Les presentacions que es poden crear amb aquest servei on-line. Tot i que a recursos tècnics és molt pobre, permet xatejar sobre les mateixes presentacions mentre es van creant i es poden publicar en format web. És un format gratuït però no lliure.
• Slide Share o Slideboom. No són programes de presentacions directament, sinó un servei on-line que permet publicar les presentacions creades per Power Point. El problema d'aquestes són les animacions, Slide Share no en reconeix moltes, Slideboom en reconeix moltes mes animacions.

Com s'estructuren els programes de presentacions?

Els programes de creació de presentacions consten de sis elements:

1. Presentació. Conjunt de diapositives.
2. Diapositives. L'espai on se situen els objectes.
3. Objectes. Textos, vídeos, imatges...
4. Accions. El conjunt d'instruccions que s'executen al fer un clic o al passar el ratolí. (Exemple: al clicar en un text ens porta automàticament a una diapositiva concreta)
5. Transicions. L'efecte visual i/o sonor que s'estableix entre les diapositives.
6. Animacions. L'efecte visual i/o sonor que s'estableix als objectes implicant-lis un ordre d'entrada o sortida.

L'eix central dels programes de creació de presentacions són les diapositives. En elles i situem lliurement els objectes, ja siguin textos, vídeos, imatges... i formem un conjunt de diapositives que formen una presentació.

*Les presentacions en Power Point tenen l'extensió “pptx” o “ppsx”, en Impress “odp” i google té el seu propi format, però la presentació queda emmagatzemada al servidor. Tots tres programes donen l'opció d'exportar o importar arxius.

Com utilitzar-les a l'educació?

Es diferencien dues opcions de presentació.

- Un gran grup utilitza les presentacios per a transmetre de manera ordenada i clara informació als seus alumnes.

- Un altre les utilitza tant per a motivar, com per a interactuar, seduir, emocionar, mostrar... 

El meu PowerPoint sobre el treball d'Identitat i Territori penjat al servei on-line SlideShare:

 

Identitat i territori from LidiaAndreu

Com s'ha dit anteriorment, el problema d'aquests serveis són el reconeixement de les animacions, i la poca varietat que té. Així que aquest suport visual realment no era així, ha patit modificacions perquè quedés ben presentat.

Informació extreta de: Wikipedia, Propostes d'ús creatiu i multimedial del PowerPoint, Gestió de la Informació i Educació