L'Art Informalista

A classe d'educació visual i plàstica estem traballant actualment l'art informalista.

Què és l'informalisme?

By: www.xtec.cat

És un moviment pictòric de tendències abstractes i gestuals que van aparèixer a França i a la resta d'Europa després de la 2a Guerra Mundial.

La sensibilitat de l'artista es manifesta per mitjà de l'espontaneïtat gestual instintiva que el sentiment provoca en el el temperament humà.

 

Trobem diferents corrents dintre d'aquest moviment.

• L'abstracció lírica: Abstracció impregnada de sentiment. 
• La pintura matèrica: És una pintura abstracta que es realitza amb matèries diverses a les tradicionals, afegint al quadre sorra, arpillera, ferralla, parracs, fusta, serradures, vidrie o guix i destruint l'obra amb talls, perforacions o esquinçades.
• La Nova Escola de París.
• El taquisme: Pinzellada espontània, gotejos i taques de pintura directament provinents del tub, i de vegades gargots que recorden a la caŀligrafia. 
• L'espacialisme: Creació d'espais fent servir la matèria, la massa i el buit, i també mitjançant el contrastos de colors i llum, fent servir empasatats sobre les teles i incisions a la tela. 
• L'art brut: Les manifestacions artístiques portades a terme per pacients d'hospitals psiquiàtrics.

També ens vam llegir un text "Ir y descender", d'Alfredo Houyuelos i comentar el troç que ens hagués cridat més l'atenció.

Jo vaig escollir el que ve a continuació:

 “Hay maestras que han decidido “tirar” el currículo y las programaciones a la basura,  y convertir las aulas en escenarios constantes de juego (con materiales, generalmente

no estructurados y estéticas apropiadas) donde los niños y niñas pueden inventar sus

juegos de verdad. Han decidido con mucha valentía olvidarse de que no van tanto a la

escuela a enseñar, si no a aprender junto con los niños y niñas. Han decidido disfrutar

de ver cómo los niños y niñas juegan juntos y aprenden cosas inimaginables antes de

esa disponibilidad emocional y cognitiva de escucha: “lo verdaderamente importante”,

según sus palabras.”

Em sembla una cosa molt adequada el fet que els mestres deixin a un costat les programacions i els horaris de cada cosa i es deixin ensenyar pels nens, ja que es poden aprendre moltes coses d'ells. El deixar-los lliures per jugar, per poder inventar els seus jocs estimula la creativitat d'aquests nens. També ajuda a que aprenguin a compartir i a relacionar-se entre ells.

D'aquesta manera, els nens aprenen a jugar amb el que tenen a l'entorn, a la seva manera, sense cap norma estricte que els obligui a fer alguna cosa, i els mestres poden aprendre d'aquesta conducta lliure que tindrà el nen. Ja que ser mestre o significa només que un eduqui als alumnes sinó principalment és ell qui aprèn dels nens.

Informació extreta de Viquièdia