Poema per treure la vergonya

A classe de COED vam aprendre que la millor manera per intentar fer front a la vergonya era recitar de memòria un poema davant de tothom.
 

Teniem que escollir un que ens el féssim nostre, que el vivíssim, ja que seria molt més fàcil si l'enteníem que no si ens l'apreníem només de memòria. Però no solament per això, sinó que també ajuda a que els demés ens atenguin amb menys esforç i amb més facilitat.

***

Jo vaig escollir un poema de Gustavo Adolfo Bécquer, ja que em sembla que plasma amb molt de sentiment als seus poemes el que sent, i amb aquest, em va fer sentir que ho vivia en la pròpia pell.

Rima XLIX

Alguna vez la encuentro por el mundo,

y pasa junto a mí;

y pasa sonriéndose, y yo digo:

-¿Cómo puede reír?

Luego asoma a mi labio otra sonrisa,

máscara del dolor,

y entonces pienso: -Acaso ella se ríe,

como me río yo. 

Gustavo Adolfo Bécquer

De què tracta?

El meu poema tracta l'encontre entre l'autor i la que se suposa que va ser la seva estimada. Quan ell se la troba pel carrer, es pregunta com pot somriure ella al veure'l després de tot el que ha passat. Quan ella ja s'està aproximant a l'autor, a ell també li apareix un somriure per ocultar el seu patiment i és llavors quan se n'adona de que els dos estan actuant de la mateixa forma.

***

*Més informació de l'autor i les seves obres a Viquipèdia.

*Poemes de Bécquer a Poesi.as.

*Frases a Proverbia.net.